• Occitan (oc)
  • Français (FR)
  • Arcuelh
  • Un Patrimòni viu
    • La Hèsta
      • Hèstas patronaus
        • Hèstas de Baiona
        • Hèstas de Dacs
        • Hèstas de Laruntz
        • Hèstas deu Mont
      • Hèstas obituàrias
        • Carnaval
          • Carnaval Biarnés
          • Nontronh
          • Geronce
          • Bueus gras
          • Faranlà
        • Sent Joan
          • Vasats
          • Lescar
        • Nadau
          • Halhas en Vasadés
          • Mistèris
          • La Torrèla
      • Mestièrs & especialitats
        • Hèsta de la moluia
        • La Garburada
        • Hèsta de la sau
        • Feira de la Latiera
        • Hèsta deus aulhèrs
        • Hera deu hromatge
      • Las hestejadas
        • La Felibrejada
        • Hestau de Siròs
        • Usesta Musicau
        • Musicalarua Lucsèir
        • Hestiv'Òc
        • Pifres de Garona
        • Las Nueits Atipicas
    • Arts
      • Instruments
        • Acordeon
        • Banda
        • Boha
        • Cabreta, Chabreta
        • Clarin
        • Flabutas e Tamborin
        • Pifre
        • Sonsaina
        • Vriolon
      • Lo Cant
        • Lo cant monodic
        • La polifonia
        • Los repertòris
      • Danças
        • Borrèias
        • Branlos d'Aussau
        • Congòs
        • Rondèus
    • L'artisanat
      • Flabuta de tres horats
      • Tamborin
      • Quilhas de nau
  • Catalògue regionau
  • Ressorsas
    • Bibliografia
    • Multimèdia
      • Videos
      • Fòtos
    • Cartògrafia
    • Bibliotèca numerica OAI-PMH
  • Mediacion Culturau
    • Carnavals
Arcuelh Un Patrimòni viu Arts Lo Cant La polifonia

La polifonia Pirenenca

La practica cantada au Sud Gasconha qu’ei especiaument originau en França com en Euròpa. Chic coneguda peu gran public, aqueth cantar de la convivéncia, « cantar d’aubèrgas », qui engatja « hautas e baishas » qu’a un nom sapient : polifonia ; qu’ei a díser ua practica vocau dab mantuas votz distinctas produsidas en aqueth parçan en dehòra de tot aprenedissatge musicau sapient.

Aqueth saber-har de tradicion orau que’s tròba en generau en los Pirenèus e lo pèmont basco e gascon (Bearn e Baish Ador) shens passar Ador, au nòrd. Se la canta en sòlo existeish, la polifonia qu’ac escon autanlèu qui los cantaires e son au mensh dus. Hòrt populara, la soa existéncia que’s perd per brumas de la memòria collectiva, los testimònis escriuts mei ancians que senhalan dejà la soa existéncia de cap a la fin deu sègle XVIIIau.

La polifonia qu’ei en efèit ua practica hòrt sociau. Produsida au perhons de la comunitat, en familha, enter amics o coneishenças ; pendent hèstas, repèishs, a l’estanguet o enqüèra a la glèisa.

Lo cant qu’ei l’ahar de tots : òmis com hemnas (Ah que l'amour). Si la polifonia e’s practicava en los estanguets qui los òmis quauque còp e representavan la populacion quasi exclusivas, las hemnas, eras, que’s hasèvan enténer a la glèisa o en l’aròu familiau. Aqueras divisions sexuadas que’s son uei lo dia amortosidas.

Au dia de uei, lo reflèx polifonic qu’ei tostemps plan enrasigat. Qu’ei lo rebat musicau de las valors de la societat pirenenca tradicionau, qui èra ne i a pas hèra mei que mei virada de cap tau neurissatge e qui la gestion de comunaus encoratjava mei los agís collectius que non pas los agís individuaus.

La polifonia pirenenca

Ua construccion umana e musicau

Apitada a partir d’ua poesia cantada qui hè òssa, aperada aire, cant o normala (Diu d'aqueras montanhetas), la polifonia qu’ei hèita d’ua o de duas votz gessidas d’aqueste cant. (Diu d'aqueras montanhetas)
Aqueras votz que son improvisadas, l'ua en l'agut - la hauta - l'aute en lo grave - la baisha o contrabaisha qui fòrman, quau que sia lo nombre de cantaires, duas o tres votz distinctas.
Las tecnicas utilizadas que son simplas : votz parallèlas (Charmante anesquette) e bordons (notadament un bordon baish en Baish Ador Gascon) qui pòden estar aconsiats. Enténer duas a tres votz qu’ei totun foncion deu contèxte d’execucion : de la preséncia de cantaires dab capacitats vocaus necessàrias, capables d'improvizar hauta e baisha, de se n’aviéner plan, de l'òra de l'execucion, de la convivéncia deu vin…



You must have the Adobe Flash Player installed to view this player.

 

  • DRAC
  • BNSA
  • Region Aquitaine
  • Plan deu site
  • Mencions Legaus
  • Crèdits
  • Contacte