• Occitan (oc)
  • Français (FR)
  • Arcuelh
  • Un Patrimòni viu
    • La Hèsta
      • Hèstas patronaus
        • Hèstas de Baiona
        • Hèstas de Dacs
        • Hèstas de Laruntz
        • Hèstas deu Mont
      • Hèstas obituàrias
        • Carnaval
          • Carnaval Biarnés
          • Nontronh
          • Geronce
          • Bueus gras
          • Faranlà
        • Sent Joan
          • Vasats
          • Lescar
        • Nadau
          • Halhas en Vasadés
          • Mistèris
          • La Torrèla
      • Mestièrs & especialitats
        • Hèsta de la moluia
        • La Garburada
        • Hèsta de la sau
        • Feira de la Latiera
        • Hèsta deus aulhèrs
        • Hera deu hromatge
      • Las hestejadas
        • La Felibrejada
        • Hestau de Siròs
        • Usesta Musicau
        • Musicalarua Lucsèir
        • Hestiv'Òc
        • Pifres de Garona
        • Las Nueits Atipicas
    • Arts
      • Instruments
        • Acordeon
        • Banda
        • Boha
        • Cabreta, Chabreta
        • Clarin
        • Flabutas e Tamborin
        • Pifre
        • Sonsaina
        • Vriolon
      • Lo Cant
        • Lo cant monodic
        • La polifonia
        • Los repertòris
      • Danças
        • Borrèias
        • Branlos d'Aussau
        • Congòs
        • Rondèus
    • L'artisanat
      • Flabuta de tres horats
      • Tamborin
      • Quilhas de nau
  • Catalògue regionau
  • Ressorsas
    • Bibliografia
    • Multimèdia
      • Videos
      • Fòtos
    • Cartògrafia
    • Bibliotèca numerica OAI-PMH
  • Mediacion Culturau
    • Carnavals
Arcuelh Un Patrimòni viu La Hèsta Las hestejadas Hestau de Siròs

Hestau de Siròs


L'annada 1967 que ved la creacion deu Hestau de la Canta Bearnesa a Siròs vilatjòt de l’arribèra deu gave de Pau, au ras de Lescar, qui aplega dinc a 15 000 personas e vad en quauquas annadas l’actor de non pas mancar de la lenga e de la cultura bearnesas. Desdempuish aquera data, cada 4au dimenjada de seteme, lo vilatge qu’ei lo rendetz-vos deus grops de cantas, cantaires solets, contaires e amators.

Qu’èra hèit, purmèr, tad animar lo vilatge. Dab pregons cambiaments socioeconomics, l’idea d’ua manifestacion a l’entorn de las cantas bearnesas qui anavan desaparéisher que gessí de l’inspiracion de Robert Chandernagor arreligada per l’estrambòrd de quauques joens de Siròs e de Bearn : A. Mariette, J. Hounieu, L. Mandère et A. Arette-Lendresse. Que s’i escadón d’abòrd. Atau com se lo parlar plan e lo cantar plan, e hargavan los pielars de l’identitat bearnesa, las valors qui calè afirmar e transméter. En quauques annadas, cada vilatge que va produíser un o mantuns grops. Tot purmèr « còlas d’amics » encoratjadas per Jacqueline Hourcau en vath d’Aussau e Jo Eygun en Aspa e Varetons. Que seràn lèu mei de 150 formacions gessidas de tots los còrns de Bearn qui passaràn au hestenau e qui animaràn au briu deus ans un hèish de seradas bearnesas.

Lo Hestau qu’a tienut deu començar ençà, (A l'arrastora) mercés a l’enregistrament sonòr, a sauvar un traç de l’ensemble deus passatges sus l’empont. Aqueths archius que constitueishen uei lo dia l’ua de las honts màgers per la transmission de la cultura vocau e de la lenga en Bearn tà las generacions futuras.

Sus l’empont deu Hestau canta polifonica e conte bearnés qu’an las aunors. Mes mei delà tota la cultura bearnesa qu’ ei convidada.

You must have the Adobe Flash Player installed to view this player.

 

Tà mei d'indicas

 

  • DRAC
  • BNSA
  • Region Aquitaine
  • Plan deu site
  • Mencions Legaus
  • Crèdits
  • Contacte