• Occitan (oc)
  • Français (FR)
  • Arcuelh
  • Un Patrimòni viu
    • La Hèsta
      • Hèstas patronaus
        • Hèstas de Baiona
        • Hèstas de Dacs
        • Hèstas de Laruntz
        • Hèstas deu Mont
      • Hèstas obituàrias
        • Carnaval
          • Carnaval Biarnés
          • Nontronh
          • Geronce
          • Bueus gras
          • Faranlà
        • Sent Joan
          • Vasats
          • Lescar
        • Nadau
          • Halhas en Vasadés
          • Mistèris
          • La Torrèla
      • Mestièrs & especialitats
        • Hèsta de la moluia
        • La Garburada
        • Hèsta de la sau
        • Feira de la Latiera
        • Hèsta deus aulhèrs
        • Hera deu hromatge
      • Las hestejadas
        • La Felibrejada
        • Hestau de Siròs
        • Usesta Musicau
        • Musicalarua Lucsèir
        • Hestiv'Òc
        • Pifres de Garona
        • Las Nueits Atipicas
    • Arts
      • Instruments
        • Acordeon
        • Banda
        • Boha
        • Cabreta, Chabreta
        • Clarin
        • Flabutas e Tamborin
        • Pifre
        • Sonsaina
        • Vriolon
      • Lo Cant
        • Lo cant monodic
        • La polifonia
        • Los repertòris
      • Danças
        • Borrèias
        • Branlos d'Aussau
        • Congòs
        • Rondèus
    • L'artisanat
      • Flabuta de tres horats
      • Tamborin
      • Quilhas de nau
  • Catalògue regionau
  • Ressorsas
    • Bibliografia
    • Multimèdia
      • Videos
      • Fòtos
    • Cartògrafia
    • Bibliotèca numerica OAI-PMH
  • Mediacion Culturau
    • Carnavals
Arcuelh Un Patrimòni viu La Hèsta Hèstas patronaus Hèstas deu Mont

Hèstas de la Magdalena

Las Hèstas de la Magdalena deu Mont que son de las mei granas de Gasconha, l’un deus moments màgers deu cicle hestiu – vertadèr rite de passatge – de las generacions joenas dab las hèstas de Baiona et de Dacs.

Qu’atraçan de cap a 100.000 hestaires, mot occitan-gascon passat au francés deu país devath la forma  festayre, vestits de blu e blanc, las colors de la vila, que començan desempuish 2012 lo purmèr dimèrcs passat lo 14 de julhet e que duran 5 dias.


Aqueras hèstas que s’emparan suu culte de Senta Magdalena, dejà atestat au sègle XVIau, dont l’estatua es portada en procession de la glèisa deu medish nom dinc a la capèra de las arènas deu Plumaçon, bastidas en 1852. Que s’emparan tanben sus l’organizacion de corsas landesas (corrudas de vacas) e, desempuish un sègle, de corsas de taures (corridas) emprontadas a la tradicion espanhòla de las prumerias deu sègle XIXau.

Que s’avian suu davant de la Maison comuna on lo maire e balha las claus de la vila a la joentut deu lòc. Que son pingorladas d’ua pièla d’animacions : ua cavalcada de carris preparats peus barris e per las associacions de la vila, bals nombrós, ua hèsta heirèra e ua huec d’artifici tà acabar. Ua dia – la Hèsta deus pichons – qu’es beròi dedicada aus mainatges.

Tà'n saber mei




Per delà de totas las animacions que son sustot hèstas per carrèras, de dias e mei enqüèra de nueits, dont lo motor es la convivialitat collectiva hèita de deambulacions, d’estancs aperitius e de repaishs. Carrèras e cafès que son animats, tà çò de la musica, per las bandas.

 
  • DRAC
  • BNSA
  • Region Aquitaine
  • Plan deu site
  • Mencions Legaus
  • Crèdits
  • Contacte