• Occitan (oc)
  • Français (FR)
  • Arcuelh
  • Un Patrimòni viu
    • La Hèsta
      • Hèstas patronaus
        • Hèstas de Baiona
        • Hèstas de Dacs
        • Hèstas de Laruntz
        • Hèstas deu Mont
      • Hèstas obituàrias
        • Carnaval
          • Carnaval Biarnés
          • Nontronh
          • Geronce
          • Bueus gras
          • Faranlà
        • Sent Joan
          • Vasats
          • Lescar
        • Nadau
          • Halhas en Vasadés
          • Mistèris
          • La Torrèla
      • Mestièrs & especialitats
        • Hèsta de la moluia
        • La Garburada
        • Hèsta de la sau
        • Feira de la Latiera
        • Hèsta deus aulhèrs
        • Hera deu hromatge
      • Las hestejadas
        • La Felibrejada
        • Hestau de Siròs
        • Usesta Musicau
        • Musicalarua Lucsèir
        • Hestiv'Òc
        • Pifres de Garona
        • Las Nueits Atipicas
    • Arts
      • Instruments
        • Acordeon
        • Banda
        • Boha
        • Cabreta, Chabreta
        • Clarin
        • Flabutas e Tamborin
        • Pifre
        • Sonsaina
        • Vriolon
      • Lo Cant
        • Lo cant monodic
        • La polifonia
        • Los repertòris
      • Danças
        • Borrèias
        • Branlos d'Aussau
        • Congòs
        • Rondèus
    • L'artisanat
      • Flabuta de tres horats
      • Tamborin
      • Quilhas de nau
  • Catalògue regionau
  • Ressorsas
    • Bibliografia
    • Multimèdia
      • Videos
      • Fòtos
    • Cartògrafia
    • Bibliotèca numerica OAI-PMH
  • Mediacion Culturau
    • Carnavals
Arcuelh Un Patrimòni viu La Hèsta Hèstas obituàrias Sent Joan Vasats

Hèsta de Sent Jan a Vasats

La ciutat de Vasats que hestèja lo 24 de junh sent Jan Baptista, son sent patron, sus la plaça de la Catedrala deu medís nom. La hèsta que comença per un espectacle commemorant l’ancian dever de la vila cap au sénher o au rei, tutor de la ciutat, que vedèva lo don d’un taur. Au còr d’aquera evocacion, la ceremonia d’aumenatge deu taur es acompanhada de musicas amei de passa-carrèiras.

Saint-Jean-Bazas

Espectacle e rituau hestiu

Dempuei 1969, aquera ceremonia deu don qu’estot reactivada via un espectacle son e lutz. Qu’es seguida de la granda halha de Sent-Jan, o mei exactament très huecs sus l’empont davant la catedrala, alucats per los membres d’una frairia davant bèth-arremat de monde.
La Sent-Jan d’estiu mèrca lo cap d’un cicle aubèrt dab la Halha de Nadau e perseguida dab la Hèsta deus Beus Gras au moment de Carnavau. Aquera hèsta que s’inscriu egau au jorn d’anueit dens las estrategias de promocion de la raça bovina vasadesa, e la deu masèth dens l’istòria locau.

Istoric

En 1283, Edoard Ièirrei d’Anglatèrra e duc d’Aquitània, concedís lo dret de recéber un taur a l’avescat. Pendent mantun sègle, lo 24 de junh a duas òras deu tantòst, l’avesque e l’ensemble de son capítol, se’n van entau gran masèth ende recéber « don d’un taur encaujat, sancèir de sos membres ».
En 1653, un jutjament de l’Intendant de Guiana, M. de Bezon, balha los drets suu masèth de la vila. D’ara-enlà, son los jurats qui, au nom de la comunautat, receben l’aumenatge, gatge de la sosmission deus bochèirs e mustra de l’indenpendéncia de Vasats. De 1765 enlà, una grèva crisi agrària sevís en Vasadés. Los bochèirs demandan alavetz aus jurats de’us dispensar d’auferir l’animau. Lo don en natura desapareish per deishar plaça ad una grèira en espécias (36 liuras) laquau s’estupa d’era-medís damb la Revolucion de 1789. Restablit a títol simbolic en 1969, l’aumenatge deu Taur es, desempuei 1990, la sòla de la hèsta de la Sent-Jan.

Tà mei d'indicas

  • DRAC
  • BNSA
  • Region Aquitaine
  • Plan deu site
  • Mencions Legaus
  • Crèdits
  • Contacte