L’ua de las activitats ludicas mei partatjadas de la societat tradicionau vielha qu’èra shens contèsta la dança : au son de la votz o quan èra possible au deus instruments de musica. La descobèrta tornar de las danças tradicionaus per las annadas 70, la collècta deus dançaires vielhs, que desemboquèn sus ua bèra aviada de la practica peu biais deus talhèrs e mei enqüèra de las hèstas e deus bals qui piquetan lo calendari annau. Sia mei de 200 bals dits tradicionaus, occitans o gascons, per an en Aquitània. Los diferents país d’Aquitània qu’an tots ua dança emblematica quan la societat actuau e tienerà a las compilar tà diversificar la practica deus bals. La borrèia qu’ei atau la marca deu nòrd d’Aquitània. Congò e rondèu que cobreishen Gasconha centrau e Haut Agenés. Branlo e sauts qu’aucupan eths lo parçan pirenenc. Au-delà, pertot, valsas, pòlcas, escotishas o masurcas : danças de salon qui’s desvelopèn en Euròpa au sègle XIXau, que s’impausèn capvath tot lo territòri aquitan en conéisher mantuas adaptacions estilisticas locaus. |